CATALUNYA I LA UNIO EUROPEA
Francesc Granell
Catedràtic
d’Organització Econòmica Internacional de la Universitat de
Barcelona
Director General
Honorari de la
Comissió Europea
INTRODUCCIO
Una Catalunya Estat-propi no
tindria sentit fora de la
Unió Europea tan per la seva tradició , com pels seus valors
i les seves relacions econòmiques externes.
Per això en aquestes pagines analitzarem si es possible que Catalunya
pugui seguir a la UE si es separa de la resta
d’Espanya o pugui entrar en la UE
si s’ha separat de l’Estat espanyol que es el que ara li permet estar
integrada a la UE. Pel meu raonament
seguiré un anàlisi no tan econòmic com
institucional introduint temes històrics i polítics, endemés dels
relacionats amb la teoria de la integració econòmica regional. Un aclariment
inicial es necessari: als efectes de
l’analisis Catalunya no es per a la
UE un territori excepcional sinó una de les 99 regions de nivell NUT 2 en que la UE s’articula a finals de 2013.
1. ES DIFICIL PENSAR EN UNA CATALUNYA FORA DE LA UE
Inclús els independentistes
mes radicals coincideixen en la idea de
que una Catalunya-Estat fora de la Unió Europea no
tindria sentit, tot tenint en compte
endemés que Catalunya es ara , com a
part d’Espanya que es , part de la
UE.
La necessitat de que
Catalunya estigui a Europa es basa en
raons històriques, polítiques i de
integració econòmica que analitzaré però, per començar i per a no enganyar-nos,
s’ha de partir del punt de vista de la Comissió Europea
emes a rel del procés independentista d’Escòcia i que amb totes les salvetats
que es vulgui es pot aplicar al cas Català com recordava recentment el
Vicepresident de la
Comissió Europea Joaquin Almunia:“Si una parte del territorio
de un Estado miembro se separase, esa parte quedaria fuera de la UE y tendría que volver a
empezar el proceso de adhesión y cualquier miembro podria vetar su posterior
incorporación pues el proceso de incorporación en la UE está regido por el principio
de unanimidad” (Prodi,2004).
Veient aquest posicionament
i la reclamació dels que es van manifestar l’onze de setembre del 2012 al reclamar que la Catalunya independent
hauria d’estar dins d’Europa i l’afirmació del
president de la
Generalitat de Catalunya Artur Mas de que
sense estar dins la UE
la independència de Catalunya es mes que problemàtica, es important veure els
arguments històrics, polítics i de integració econòmica regional que expliquen
que una Catalunya Estat-propi no tingui sentit fora de la UE. Podria una Catalunya independent continuar sent
membre de la Unió Europea
tal com ho es ara en la seva realitat de
ser una part de l’Espanya membre de la
UE ? o podria
convertir-se en membre de la UE
en el cas de que deixes de ser una part de l’Espanya membre actual de la UE ?
2.ELS ARGUMENTS EN PRO D’UNA CATALUNYA INTEGRADA A LA UE
2.1. LES RAONS HISTORIQUES
En el seu pròleg al llibre
Catalunya dins la Unió
Europea (Granell F.-Pou V. i Sánchez Ferriz,M.A,2002), el president Jordi Pujol afirmava,- seguint
el que va dir en la
Conferència que va pronunciar a Aquisgrà al març de 1985,
que l’u de gener de 1986 Catalunya va
tornar a casa com a conseqüència de d’ingrés a la llavors Comunitat Europea.
Les enquestes mostren que estar fora de la UE no té avui gaires partidaris a Catalunya.
Cal recordar que Aquisgrà va ser la capital de
l’antic imperi carolingi del que va néixer la Marca Hispànica
embrió dels comtats catalans desprès integrats en la Corona d’Aragó. I cal recordar que els federalistes europeus
consideren l’imperi carolingi com un antecedent notable de l’Europa actual
desprès de la desintegració de l’imperi romà d’Occident a on
Tarraco havia tingut un paper cabdal a la Hispania Citerior ,
divisió provincial en la que Roma va
basar la unitat peninsular fins a convertir la Península hispànica en
una de les unitats geopolítiques mes
clares i amb límits precisos.
El territori català actual ha vist el pas de
moltes de les civilitzacions que estan a la base de l’Europa actual.
Ara que s’està commemorant
els 300 aniversari de l’0nze de
setembre de 1714 no esta de mes dir que
aquell conflicte no va ser una guerra de Catalunya contra Castella o contra
Espanya sinó el reflex a casa nostra d’ un enfrontament europeu que a Espanya va veure austriacistes, partidaris de governs federalitzants, contra
borbonistes, impulsors de règims de caire absolutista, (Albareda,2002)
I cal recordar també que la
victòria a la Guerra
de Successió espanyola de la causa borbònica
va suposar la implantació – a través del Decret de Nova Planta- d’un
estat que va igualar les lleis quedant tots els súbdits del rei sotmesos s un
regim comú (Vicens Vives,1985) la qual
cosa ajudà a un ràpid creixement de
Catalunya i el desenvolupament de
les Arts i les Ciències rematada en temps de Carles III amb la supressió de les
duanes interiors i la llibertat de comerç amb Amèrica, circumstancia econòmica favorable per
Catalunya que no s’havia produït en
temps dels Austries en que els
parlaments peninsulars no havien generat l’harmonització característica dels
estats moderns nascuts en el seu concepte actual amb la
Pau de Westfalia de 1648 .
En l’època napoleònica
Catalunya va ser província francesa com ja ho havia estat quan va fer a Luis
XIII de França Comte de Barcelona en el context de la revolta catalana contra
Felip IV al 1641
Va ser un català, Laureà
Figuerola que va crear la pesseta com a unitat monetària espanyola amb el propòsit, després frustrat,
de que Espanya entres a la
Unió Monetària Llatina que en aquell temps volia ser una mena
d’unió monetària europea.
Aquets apunts històrics
serveixen per evidenciar que el territori que avui constitueix Catalunya ha
estat sempre subjecte (mes passiu que actiu) d’esdeveniments històrics europeus
i que no pot renunciar a aquest passat històric europeu.
Aquest repàs històric no pot acabar sense recordar, endemés, que
líders catalans han pres part activa
en moviments precursores de la integració
europea posterior a la
Segona Guerra Mundial
i a desenvolupaments
institucionals que han conduit a la integració europea com avui la coneixem
(Granell, Pou,Sanchez-Ferriz,2002)
2.2. LES RAONS POLITIQUES
Les raons polítiques deriven
dels valors ,principis democràtics i d’estat de dret que proclamen el Tractat
de la Unió Europea
,el Tractat de Funcionament de la Unió Europea
i la Carta
Europea de Drets Fonamentals i en les que Catalunya creu com
va demostrar votant massivament a favor de
la “Constitución Espanyola” de 1978
que va consagrar els drets democràtics sota els que la societat espanyola viu des de
llavors alineada amb els principis i valors
europeus.
Els polítics catalans
actuals han treballat per fer avançar la integració europea des de que es va
produir l’ingrés d’Espanya a la llavors Comunitat Europea de la mateixa manera
que grups de l’oposició al
Franquisme van lluitar -abans de l’ingrés d’Espanya a la CE- perquè es produís
l’ingrés perquè sabien que entrar a la Comunitat obligaria al
regim franquista a democratitzar Espanya. La creació a Barcelona de l’Institut
d’Estudis Europeus al 1951, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de
Cooperació Econòmica al 1956 o el
manifest de les principals entitats econòmiques catalanes al 1972 senyalant que “la incorporació
d’Espanya a la CEE
en qualitat de membre ple constitueix una exigència històrica” (Círculo de Economia,1973) serveixen com a
mostra d’un anhel col·lectiu europeista que es va veure confirmat quan el
Tractat d’adhesió d’Espanya a les Comunitats va ser ratificat unànimement.
L’anhel d’estar a Europa ha
estat, doncs, una constant política per a la societat catalana que nomes ha
vist algunes veus dissidents aïllades quan durant el Consell Europeu celebrat a
Barcelona al març de 2002 es varen produir
algunes manifestacions contraries al model econòmic europeu actual per
part de grups altermundistes oposats a
“l’Europa del Capital” o , al 2005, en que l’Omnium Cultural es va
mostrar contrari a la ratificació per Espanya del Tractat Constitucional
Europeu.
Un ventall de polítics
catalans actuals han treballat per donar
força a la idea d’una Catalunya motor d’Europa: Lluis Maria de Puig va donar
aquesta batalla al Consell d’Europa
mentre que Jordi Pujol i Pasqual Maragall van fer-ho en el context de
les institucions comunitàries impulsant, inclús, que al Tractat de Maastricht
de 1992 es crees el Comitè de les Regions aconseguint així que –encara que
limitadament- les “regions” dels estats membres de la UE participin en els mecanismes
europeus de presa de decisions.
Aquest “europeisme
català” que havia ressaltat Jacques
Delors quan va inaugurar l’Oficina Europea a Barcelona al 1991,va ser ressaltat pel president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas en el seu discurs a
Brussel·les, a “Friends of Europe” al novembre de 2012.
2.3. LES RAONS DE INTEGRACIO ECONOMICA REGIONAL
Per raons de
integració/desintegració econòmica regional, Catalunya no es pot
permetre quedar al marge de la integració europea per la senzilla raó de que el
50% de les seves vendes externes va a la resta del mercat espanyol i del 50%
restant que va fora d’Espanya el 70% té com a destinació la resta dels mercats
de la UE. Amb
la resta d’Espanya Catalunya manté un saldo comercial positiu de mes de 20.000
milions d’euros mentre que amb la resta del Mon manté un saldo comercial
negatiu.
De la mateixa manera que
l’entrada a les Comunitats Europees al 1986 va tenir efectes estàtics de
creació de comerç (grans) i desviació de comerç (petits) i efectes dinàmics
d’expansió de mercats, augment de competència , millora de tecnologia i augment
de les inversions estrangeres (entre d’altres), separar-se de la UE i de la resta d’Espanya tindria efectes estàtics i dinàmics negatius
tan respecte a les transaccions amb la resta d’Espanya com a la resta dels
països europeus membres de la
UE. Com va demostrar l’informe Cecchini (Cecchini,P. 1988) formar part d’un mercat
integrat gran no nomes permet una expansió del comerç (efecte estàtic de
creació de comerç) sinó que dinamitza
l’economia en el seu conjunt. A sensu contrari sortir del mercat integrat
tindria efectes dinàmics negatius.
A Catalunya s’està discutint
si les empreses es deslocalitzarien si Catalunya sortís de la UE. Es evident que algunes
empreses marxarien, altres vindrien i
altres no es mourien. Marxarien les que necessiten importar inputs que
s’encaririen si Catalunya deixes de formar part de la unió duanera europea o
les que han basat la seva estratègia per estar aquí en vendre a la resta
d’Espanya o a Llatinoamèrica des de la plataforma espanyola i no ho farien les que es seguirien trobant còmodes aquí
superant el sempre complicat efecte frontera. Algunes empreses lligades amb la
demanda del nou estat segurament trobarien interès en implantar-se a Catalunya
en comptes de seguir treballant des altres punts d’Espanya.
La qüestió es, però, que
entre estar a un mercat de 500 milions
de consumidors (que es l’Europa actual dels 28) a rebre nomes els impulsos
dinàmics que poden suposar els 7,5
milions de catalans hi ha una gran diferencia.
Per això avaluar l’economia
d’estar o no dins d’Espanya i dins d’Europa no nomes pot fer-se veient les
relacions fiscals o de nous paràmetres de despesa publica amb la resta d’Espanya sinó analitzant
l’efecte dinàmic sobre les empreses industrials, de serveis i financeres que
suposaria el canvi de dimensió del marc de referencia al qual estan
actuant les empreses instal·lades a
Catalunya en l’actualitat i l’impacte que tindria quedar a fora de les politiques europees que
beneficien empreses i acadèmics catalans
per be que la balança fiscal entre Catalunya i la UE sigui desfavorable per a Catalunya donada la
seva caracterització com regió europea rica.
El fet de que Catalunya
s’associés des de 1988 amb
Baden-Wurtenberg , Lombardia i Rhône-Alpes per fer « Els quatre motors per
a Europa » evidencia que Catalunya
ha reivindicat sempre un paper de zona econòmicament desenvolupada acceptant,
per això, contribuir amb els seus impostos a les politiques regionals a favor
de zones mes pobres.
De totes maneres el saldo
fiscal amb la UE
no es important per la senzilla raó de que el pressupost de la UE nomes representa entorn
el 1% de la renta dels estats membres i
aquesta xifra no es comparable amb l’impacte dels pressupostos nacionals sobre
les economies internes.
Un impacte negatiu important
d’una Catalunya fora de la UE
vindria donat pel fet de que els bancs catalans quedarien al marge de possibles finançaments del Banc
Central Europeu la qual cosa tindria un
efecte molt negatiu sobre la capacitat financera dels bancs catalans i això
faria encara mes difícil que les empreses catalanes tinguessin accés al crèdit
i que el Govern de la
Generalitat pugues finançar-se accedint a entitats financeres catalanes.
3. PODRIA CATALUNYA MANTINDRE EL SEU ESTATUS ACTUAL
DE MEMBRE DE LA UE SI
S’INDEPENDITZES DE LA RESTA D ’ESPANYA?
Catalunya es una de les
99 regions NUT2 d’Europa com a part que es d’un dels estats
membres de la Unió
Europea. Com a tal regió d’Europa participa al Comitè de les
Regions que es va crear pel Tractat de Maastricht de 1992 per la pressió, entre
altres, de Catalunya.
El procés de integració
europea ha anat donant mes funcions a les regions a través del Comitè de les
Regions i amb l’aplicació dels principis
de Subsidiarietat i Proporcionalitat. Per això tan el Parlament de Catalunya
com el Govern de la
Generalitat poden ara
dir la seva respecte a la integració europea sigui orientant les posicions que el govern espanyol
ha de defensar en les institucions europees com podent oposar-se a decisions
que afectin el seu nivell competencial. Catalunya ja ha aprofitat
aquesta possibilitat (Generalitat de Catalunya,2003).
Dit això una Catalunya
independitzada de la resta d’Espanya no podria participar com fa ara –si es vol
mínimament- en el procés d’adopció de
decisions europees al si de les institucions de la UE perquè no participaria del
procés institucional de integració europea.
L’aparició d’un nou estat no
es un fenomen impossible a la societat internacional actual però en el cas de Catalunya no es pot invocar que
sigui un territori colonitzat per la resta
d’Espanya (com fa el professor Pont,2012) –
la qual cosa li podria obrir el camí de la descolonització com han pogut
invocar a les Nacions Unides antigues
colònies africanes , dels Caribs o del Pacific
respecte a França, Regne Unit, Holanda o Portugal-Per altra banda
Espanya no ha rebentat com va succeir a
l’ex URSS o a la Guerra
civil a l’ex-Iugoslavia. La separació de
Txèquia i Eslovàquia per a constituir-se en dos estats independent separats es
va produir abans de la seva adhesió a la
UE en dos negociacions separades i el cas de Groenlàndia que a cops s’invoca com
a precedent d’una regió que se separa en
busca d’una mes gran llibertat, no ha donat lloc a un Estat independent sinó a
un Territori d’Ultramar dependent de Dinamarca.
Per a Catalunya podria ser
un exemple el cas de la futura relació
d’Escòcia amb la UE ,
però aquest es un cas encara no resolt i sobre el que les institucions europees
esperen un enteniment entre Londres i Edimburg (Keating,2009 i Govern Britànic,2012).
La conclusió de tot això es
clara: Una Catalunya independent no podria continuar sent membre institucional
de la UE si no
arribes a ser estat, i avui per avui no es veu clar que Catalunya es pugui
convertir en estat ates que forma part
de l’Espanya constitucional que es va formar de manera democràtica amb un ampli
suport de la població catalana i que es
va integrar a la
Comunitat Europea en un procés i uns termes que van ser
acceptats per la població i els partits polítics de forma totalment
democràtica.
3.LI SERIA FACIL A CATALUNYA TORNAR A ENTRAR A LA UE SI DEIXES DE SER MEMBRE
DE LA UE COM A
COSEQUENCIA DEL SEU PROCES DE INDEPENDENCIA?
Com
s’ha demostrat abans Catalunya no es pot permetre el “luxe” de quedar fora de
la
Unió
Europea perquè els seus intensos vincles econòmics i socials amb els 28 patirien
de
la separació durant, al menys, un llarg procés de transició i, com s’ha dit, un
territori separat d’un estat no pot continuar sent membre de la UE.
En
un procés de independència no pactada amb la resta de països membres de la Unió Europea –inclosa Espanya- les possibilitats de tornar
a entrar a la UE
serien molt minses malgrat que la Catalunya actual es ja membre de la UE com a regió d’un Estat que
es membre (Espanya).
Com s’ha vist una Catalunya que s’independitzés
sortiria de la UE i hauria de demanar el reingrés. D’acord amb
els criteris de Copenhaguen que
estableixen les condicions per a les ampliacions de la UE , una Catalunya independent que
independitzant-se hagués sortit institucionalment de la UE i vulgues ser admesa com
a membre de la UE hauria de presentar la seva
candidatura d’adhesió tot complint les condicions de Copenhagen establertes.
Catalunya compleix tots aquets requisits (democràcia i estat de dret, economia
de mercat viable i capacitat d’assumir les obligacions derivades d’assumir el
Cabal Comunitari (Acquis Communautaire)
però no es un estat europeu com també s’exigeix.
El problema per a Catalunya dins d’aquest esquema no
seria, doncs, el complir amb aquets criteris d’admissió que ja compleix com a
regió europea espanyola integrada en els
estàndards i regles de la UE com a part d’Espanya , sinó
aconseguir ser acceptada per iniciar les negociacions d’adhesió com a
membre per arribar a poder integrar-se,
amb el seu corresponent pes, a les
institucions europees. Això requeriria
que el Consell, per unanimitat de tots els estats membres actuals de la UE sense excepcions aprovés la
demanda d’adhesió de Catalunya si aquest fos estat europeu i dones ordre a la Comissió Europea
de començar a fer els anàlisi tècnics per la integració.
A aquest efecte cal recordar com s’organitza un
procés de incorporació d’un nou Estat Europeu a la Unió (Granell,1995):
1.L’Estat Europeu que vol entrar a la UE i que considera que compleix
amb els criteris d’admissibilitat demana
formalment l’ingrés
2. El Consell de la UE format pels representants de tots els estats
membres aprova per unanimitat la
sol·licitud d’adhesió. Com que la incorporació d’un nou membre es dona en forma
de conferencia intergovernamental no es possible l’aprovació d’una candidatura
si un sol o mes membres actuals si oposen a l’acceptació de la candidatura.
3.Si el Consell de la UE aprova la sol·licitud encarrega a la Comissió Europea que elabori un Dictamen analitzant si el nou
candidat compleix amb els criteris d’admissibilitat al temps que dona indicacions al Consell
sobre el pes que el nou estat membre haurà de tindre dins les institucions de la UE ampliada.
A partir d’ací es fa un “screening” sobre el grau de
compliment per l’estat candidat de la normativa europea i sobre la seva
capacitat administrativa per adaptar-se a l’acquis que als efectes d’anàlisi i
per les negociacions de Croàcia es va dividir en 35 capítols :
1. Lliure circulació de
productes sense barreres i respectant les harmonitzacions existents dins el
mercat interior únic
2. Llibertat de
circulació de treballadors amb coordinació de mecanismes de seguretat social
pels treballadors i les seves famílies.
3. Dret d’establiment i
llibertat de prestació de serveis, amb harmonització de professions regulades i
reconeixement recíproc de títols professionals i diplomes Prestació universal
del servei de correus amb competència.
4. Lliure circulació de
capitals incloent normativa sobre lluita contra el blanqueig de diners i
creació de serveis per combatre el crim i el terrorisme organitzat.
5. Contractes públics
amb regles i organismes per assegurar la transparència, igualtat de tractament
, competència lleial i no discriminació
en els contractes públics per obres, serveis i subministraments
6. Lleis sobre
Societats referides a formació i registre de societats, regles sobre
presentació de comptes i normes sobre independència dels auditors
7. Normativa sobre
Propietat Intel·lectual amb normes de
protecció de patents, marques, dissenys i protecció de bases de dades . Patent
Europea.
8. Política de
competència referida a mesures antitrust, abus de posició dominant, control de
fusions i ajudes estatals distorsionadores de la competència.
9. Serveis Financers
amb les corresponents regles sobre autorització, operació i supervisió de
bancs, companyies d’assegurança , fons de pensions, fons de inversió i
mercats d’accions i obligacions.
10.
Societat de la informació i Media amb regles
especifiques sobre radio, Tv, comunicacions electròniques, comerç electrònic,
protecció dels consumidors, directiva de la Televisió sense fronteres
així com participació en els programes
europeus Media Plus i Media Training.
11.
Agricultura i desenvolupament rural amb creació dels
òrgans capaços d’administrar la Política Agrícola Comuna, gestionar el control de
qualitat i tenir un sistema integrat d’administració i control dels esquemes de
suport a l’Agricultura i organitzacions comunes de mercat.
12.
Seguretat alimentaria i política veterinària i
fitosanitària i regles d’higiene per la producció i distribució d’aliments així
com regles de Salud animal
13.
Pesca: reglaments que no requereixen transposició en
normativa estatal però que exigeixen
preparació de l’administració per inspecció i control de l’aplicació de la
política pesquera, gestió de la flota pesquera i participació en acords
pesquers i organitzacions internacionals.
14.
Política de Transport controlant l’aplicació dels estàndards i normes de seguretat, eficiència i
liberalització en el mercat interior dels transports així com participació en les
regulacions del transport aeri i marítim internacional.
15.
Energia: millora de la competitivitat i la seguretat
en els subministraments i la protecció del medi ambient tot
assegurant la competència en un mercat intern sense barreres (electricitat,
gas) i sense ajudes estatals, promoció
de les energies renovables , eficiència energètica i seguretat nuclear.
16.
Fiscalitat : aplicació de les directives sobre l’IVA
i drets especials (tabac, begudes alcohòliques, productes energètics) i en
matèria de imposició directa normes sobre fiscalitat de l’estalvi i fiscalitat
a les empreses. Respecte al Codi de bones practiques cooperació administrativa
per evitar practiques fiscals que atemptin al bon funcionament del mercat
interior únic amb necessitat de connexió
a les xarxes informàtiques europees organitzades de informació fiscal per
evitar l’evasió, el crim organitzat i el
frau.
17.
Política Econòmica i Monetària complint les regles
especifiques sobre la independència del banc central amb prohibició de
finançament privilegiat al sector públic. Els estats membres han de coordinar
les seves politiques econòmiques tot respectant el contingut dels Tractats , el
Pacte d’Estabilitat i Creixement i
respectar els criteris establers per adoptar l’euro després de l’adhesió
prenent part en les institucions rectores de la UEM.
18.
Estadístiques- necessitat de disposar d’una
infraestructura estadística basada en criteris de imparcialitat, fiabilitat,
transparència, confidencialitat i accés a les estadístiques oficials amb
respecte a la metodologia, criteris comuns respecte a estadístiques
econòmiques, demogràfiques, socials, regionals, negocis, transports, comerç
exterior, agricultura, medi ambient i ciència i tecnologia.
19.
Política Social i Ocupació- estàndards a respectar
en termes de regles laborals, igualtat, Salud i seguretat , diàleg social al
nivell europeu i participació en els processos polítics sobre ocupació,
inclusió i protecció social així com participació en les orientacions pel Fos
Social Europeu (inclòs en capítol 22 junt a la resta d’instruments
estructurals).
20.
Empresa i Política Industrial -Promoció d’entorns
favorables per la creació d’empreses i inversions domestiques i foranies.
Mesures per establir un entorn favorables per les PIME i estímul a la
privatització (capítol 8) i reestructuració per incrementar la competitivitat i
l’ajust al canvi estructural. Participació en Fòrums i programes comunitaris i
capacitat administrativa per implementar la política industrial i d’empresa europees.
21.
Xarxes Trans Europees en les àrees de transport,
telecomunicacions i infraestructures energètiques amb promoció de les
interconnexions i interoperabilitat de les xarxes nacionals
22.
Política Regional i coordinació de instruments
estructurals implementant els programes europeus en la part en que la
responsabilitat correspon a l’estat membre amb respecte a regles europees sobre
licitacions, competència i medi ambient així com creació dels mecanismes
necessaris de programació, implementació , seguiment, control financer i avaluació de les accions.
23.
Justícia i Drets Fonamentals per fer avançar la UE com àrea de llibertat,
seguretat i justícia amb establiment d’un sistema judicial imparcial , íntegre
i amb totes les garanties i fora de influencies externes. Lluita contra la
corrupció. Accés dels ciutadans als Drets de la Carta dels Drets Fonamentals
de la UE
24.
Justícia, Llibertat i Seguretat- Control de
fronteres, vises, migració exterior, asil, cooperació policial, lluita contra el crim organitzat y el terrorisme,
cooperació en la lluita contra el tràfic de drogues, cooperació duanera y cooperació
judicial en matèria civil i penal.
Acquis Schengen
25.
Ciència i Recerca
amb participació efectiva de l’
estat membre en els Programes Marc
Europeus de Recerca
26.
Educació i Cultura-
Cooperació en formació i cultura, programes per a joves. Diversitat cultural
preservada i capacitat per gestionar els programes Leonardo da Vinci, Sòcrates,
Joventut, Erasmus
27.
Medi Ambient – acció preventiva basada en el
principi qui pol·luciona paga i lluita contra la degradació ambiental per les
actuals i properes generacions Compliment de les mes de 200 reglamentacions
europees sobre qualitat de l’aigua i de
l’aire, gestió de residus, pol·lució industrial, productes químics i organismes
genèticament modificats, soroll, Boscos... moltes d’elles exigint un costos
d’equipament administratiu i tècnic a nivell nacional i local.
28.
Protecció de la Salud pública i dels Consumidors relativa a
seguretat i protecció dels interessos dels consumidors incloent els econòmics
amb un sistema adequat de vigilància i resolució judicial així com
informació i educació als consumidors i
potenciació de les organitzacions de consumidors
29.
Unió Duanera
amb el Codi Duaner Comunitari d’obligada aplicació, Aranzel Exterior Comú i les seves provisions,
control duaner, control de falsificacions i productes pirates, drogues,
exportació de bens culturals i-sobre
tot- assistència duanera mútua entre els estats membres en matèria de transit i
de totes les operacions de comerç exterior.
30.
Relacions exteriors- seguiment dels acords
bilaterals i multilateral europeus i de les mesures europees autònomes en
matèria comercial , de política de desenvolupament i d’acció humanitària així
com alineació amb els altres estats en polítiques referides a altres estats i a
posicionament en Organitzacions Internacionals
31.
Política Exterior, de Seguretat i Defensa
participació en els acords internacionals i els documents de política en
matèria de Política Exterior Comuna i de Seguretat (CFSP) i de Política Europea
de Seguretat i Defensa (ESDP) amb declaracions polítiques, accions comunes i
acords així com alinear-se en
l’establiment de les sancions i les
mesures restrictives acordades.
32.
Control Financer
adoptant els principis, estàndards i mètodes de control públic financer
intern (PIFC) tant per la gestió dels fons europeus com de la resta de fons
públics aplicant transparència, control,
inspecció, auditoria i protecció contra el frau sobre fons europeus.
33.
Qüestions
financeres i Pressupostaries capítol referit als recursos necessaris per
alimentar el pressupost de la UE
tan respecte a recursos propis tradicionals (aranzel de duanes, taxes agrícoles
i taxes sobre el sucre) com recurs IVA i recurs basat en la Renta Nacional de
l’estat membre). Exigència d’un acurat sistema de càlcul i control.
34.
Institucions capítol en el que es negocia el pes que
l’estat que entra en la UE
tindrà en les institucions europees (Parlament, Consell, Comissió, Tribunal de
Justícia) i altres institucions de la
UE establint-se el drets de vot , les llengües oficials i
altres regles de procediment) així com les eleccions al Parlament Europeu. El
nou estat adherit esta obligat a establir internaments els organismes i
mecanismes apropiats per a participar plenament en els processos de decisió
comunitaris elegint representants nacionals
ben preparats per participar en les estructures comunitàries.
35.
Altres qüestions que s’hagin de plantejar si l’estat
adherint o la UE
volen introduir algun tema no cobert pels capítols anteriors
.Es evident que per molts del capítols en que es dividiria la
negociació per un accés de Catalunya a la
UE seria fàcil la resolució perquè Catalunya compleix
plenament amb els estàndards i normes europees com a regió europea espanyola
que es, però la UE
s’hauria d’assegurar de que en els casos en que la normativa europea es fa en forma de Directives que cal
implementar a cada país, i que fins ara s’han implementat des de Madrid, o en
casos en que cal establir òrgans de gestió
existeixen a Catalunya els corresponents òrgans tècnics capacitats per
fer-ho.
Per altra banda hi han capítols en els quals la negociació es
inevitable: nombre d’eurodiputats a atribuir a Catalunya en un Parlament
Europeu i pes a altres institucions i
òrgans europeus, capital a subscriure al Banc Europeu de Inversions,
participació financera en el Fons Europeu de Desenvolupament i en el seu dia al
Banc Central Europeu si Catalunya arriba o no
a complir ràpidament els criteris per a participar a
l ‘UEM i a l’Euro etc.
Altres aspectes tècnics son també de
inevitable negociació: òrgans corresponsals per certs controls i per
assistència mútua entre governs, etc.
El Tractat d’adhesió no pot
incloure excepcions permanents a l’aplicació de l’acquis europeu però el país
que s’adhereix pot demanar terminis i períodes transitoris per adaptar-se a les
normes o per establir els mecanismes i els òrgans necessaris per
implementar-les.
Els problemes tècnics no son
insolubles però la gran qüestió es
política: Es que els actuals estats membres de la UE acceptarien amb la unanimitat requerida per
aquets casos iniciar negociacions d’adhesió amb Catalunya per a poder entrar en la fase tècnica de les
negociacions d’adhesió?
CONCLUSIONS
Una Catalunya independent no
pot aspirar a continuar sent membre de la
UE si no es converteix en un estat reconegut per tots els
estats membres de la UE
com a tal estat i no podria iniciar les
negociacions d’ingrés a la UE
si no es estat i si no té l’aprovació de la seva sol·licitud d’adhesió per
unanimitat dels Estats membres.
L’experiència de
negociacions d’adhesió anteriors serveix per veure que Catalunya compleix ja
una part substancial del Cabal Europeu però
la negociació d’adhesió es necessària per concretar el pes que Catalunya
tindria a les institucions europees i perquè la UE
obtingui seguretats de que
Catalunya podria organitzar-se per a complir amb les seves obligacions
europees.
Com que Catalunya no es pot
permetre quedar marginada de la UE
a partir de la seva independència -per les raons que s’ha explicitat en
aquestes pagines- el que es necessari abans de plantejar-se el tema de la UE per a la Catalunya independent es
treballar per aconseguir que cap estat actualment membre de la UE s’oposi a la sol·licitud
d’adhesió a la UE
de Catalunya i que aquets estats col·laborin a que Catalunya arribi a la
condició d’Estat reconegut internacionalment per poder demanar amb garanties el
seu reingrés a la UE
un cop s’hagi produït la sortida segons lo apuntat en relació a Escòcia per la Comissió Europea.
REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES
ALBAREDA, J. (2002): Felipe
V y el triunfo del absolutismo:Cataluña en un conflicto europeo
(1700-1714), Barcelona, Generalitat de
Catalunya
CECCHINI,P.(1988): The
European Challenge 1992: the Benefits of a Single Market,Aldershot,Wildwood
House.
CIRCULO DE ECONOMIA
(1973):La opción europea para la economia española,Libro Blanco sobre las
repercusiones económicas de la integración de España en las Comunidades
Europeas, Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA
(2003):80 propostes per a una nova Europa formulades per la Convenció Catalana
per al debat sobre el futur de la
UE , Barcelona
GRANELL,F.(1995):The
European Union’s Enlargement Negotiations with Austria,Finland,Norway and
Sweden, Journal of Common Market
Studies,March,33,1,117-141.
GRANELL,F.,POU,V. i SANCHEZ
FERRIZ,M.A.(2002) (eds): Catalunya dins la Unió Europea :Política,Economia
i Societat, Edicions 62,Barcelona
HER MAJESTY GOVERNMENT
(2013): Scotland Analysis:Devolution and the implications of Scotish
Independence,
KEATING,M(2009):La
independència de Escocia, Valencia,Universitat de Valencia.`
PONT,A.(2012):Delenda est
Hispania, Ed.Viena/Cercle Català de Negocis,Barcelona.
PRODI,R.(2004):Respuesta de la Comisión Europea
sobre la cesación de aplicación de los Tratados UE a los territorios que se
separen de un Estado Miembro, Diario Oficial de la Unión Europea , C84
de 3.4.2004, 411-412
VICENS VIVES , J (1985, 8ª
edic): Manual de Historia Economica de España, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 434
